dimarts, 29 de setembre de 2009

Una curiositat - Montsió

Carrer de Montsió



Faré un resum,aquest carrer es diu així per que aquí va haver el convent de Montsió.
He consultat 4 fonts diferents i no acaben de coincidir, però la història resumida ve a ser aquesta:

Al 1351 va arribar un primer grup de monges dominiques procedent del Llenguadoc i es van allotjar a les rodalies del portal de Jonqueres, sota els auspicis de Maria d’Aragó, filla de’en Jaume II.
Més tard van passar a unes cases al costat de la comanda templera o Palau Reial Menor, 1354.
Al 1357 van passar al costat de les dressanes on van aixecar el convent de St.Pere Màrtir, però l’esglèsia ja estava dedicada a Nª Sra. De Montsió i presidida per una imatge de la Mare de Deu del Roser.
Aquest lloc fora muralles, enmig dels aiguamolls, era propici als atacs dels pirates i de moltes malalties, per la qual cosa, gràcies a una altra Maria d’Aragó, també membre de la casa comptal, es van traslladar a un lloc més saludable dins de les muralles, a la llavors plaça de Santa Anna, avui Av. Portal de l’Àngel, al costat d’un monestir agustinià edificat al 1308, amb el qual es van fusionar al poc temps, quan els darrers monjos es van traslladar al monestir de Santa Anna, allà al costat, i les monges van comprar el convent.
Al 1423 el monestir, rebatejat com Santa Mª de Montsió, començà a disposar d’àmplies instal·lacions: esglèsia, claustre, cementiri, refectori, dormitori i hort.
El 1539 van acceptar la clausura, segons els decrets del Concili de Trento.
Durant el setge de Barcelona durant la Guerra de Successió (1705-1714) va caure una bomba que va provocar seriosos desperfectes, reparats a càrrec de la corona.
Durant la Guerra del francés, van ser expulsades i el convent utilitzat com caserna.
Al 1835 les monges vàren ser exclaustrades, per la famosa desamortització de Mendizábal (que resulta que es deia Juan Álvarez y Méndez), el convent va passar a ser la seu de la “Sociedad Filarmónica Montesión”, i durant un nou setge de Barcelona, aquest cop per part del general Espartero, l’any 1842, va caure una altra bomba al bell mig de l’esglèsia, llavors sala de teatre.
La Societat Filarmònica es va traslladar al convent dels Trinitaris de la Rambla i es va retornar el convent a les monges al 1845, en un estat ruinós.
Amb la revolució de 1868 van tornar a ser expulsades i el monestir es va començar a enderrocar, fins que el Marqués de Monistrol, director del Museu de la Ciutat, va aturar la demolició i va aconseguir que Alfons XII el declarés “Monumento nacional” i el tornés de nou a les dominiques.
Però les monges van decidir marxar de nou a un lloc més tranquil, camí de la vila de Gràcia, actual Rambla de Catalunya.
El 1880 l’arquitecte Joan Martorell va començar a desmuntar l’esglèsia, el claustre i la sala capitular, i es va inaugurar el nou convent al 1890.
Avui encara es pot veure l’esglèsia gòtica a la Rambla de Catalunya, cantonada Roselló, com a parròquia de Sant Ramon de Penyafort.



Després de les petites destroces de la Setmana Tràgica, al 1909, i les molt greus de la Guerra Civil, el 1948 es van traslladar a la seva actual ubicació a Esplugues, i es van endur de nou el seu claustre gòtic (no sé res de la sala capitular), que es pot visitar el darrer diumenge de cada mes, de 11 a 13.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada