Esta está también en catalán.
****************************************************************************
El 15 d’Agost era divendres i els pronòstics deien que no faria massa calor, per tant vam decidir aprofitar els 3 dies per visitar romànic pel nostre pais.
Vam sortir de casa divendres de bon matí, sense tenir clar on aniríem i ens vàrem decidir per acostar-nos a les Valls d’Àneu per visitar Sorpe i Son.
Quan estàvem a Sort, vam recordar que la Clara, una filla d’un amic nostre, tenia una formatgeria a Surp, un poblet molt a prop, que també té esglèsia romànica.Vam pujar a Surp, veure l’esglesiola per fora (no val gran cosa i per dintre diuen que no té res),
parlar amb la Clara i la seva germana Mariona, comprar formatge i assabentar-nos que el seu pare, el nostre amic Miquel, vivia gairebé tot l’any en un altre poblet proper, Estac, en una casa rural de la tercera filla, la gran, la Núria.
I cap allà que vam anar, vàrem estar una estona amb el Miquel, la seva dona Montse, la Núria i l’Esteve, el seu marit, i vam tornar a reprendre el camí cap a Sorpe, on la visita a l’esglèsia estava prevista per les 5 de la tarda.Després de dinar a la Mollera d’Escalarre i aturar-nos a Esterri d’Àneu i veure la seva pica baptismal romànica,
arribàrem a Sorpe.
Allà, la guia ens va explicar curiositats de l’esglèsia de St. Pere, molt putejada, a nosaltres i 3 persones més.
Després cap a Son, aquesta vegada l’esglèsia de St. Just i St. Pastor estava oberta i la vam poder visitar tranquilament.
En aquell moment, vàrem decidir anar cap a la Vall de Boí, i el camí més curt era pujar el Port de la Bonaigua, creuar la Val d’Aran, baixar a Viella i sortir pel túnel.
I això vam fer, però en arribar a Arties ens vam aturar per estirar les cames i trobàrem l’eglèsia romànica de Santa Mª oberta i entràrem, eren gairebé les 8 del vespre.
Ja ens vam quedar a dormir al camping d’Arties, vam fer un passeig nocturn pel poble i ens van entrar les ganes de tornar a veure el romànic de la vall, que el coneixiem poc i no ens habia acabat d’agradar.
Dissabte 16 va ser un puja i baixa per la vall, adaptan-nos als horaris de visites de les esglèsies, que ens van donar a turisme a Salardú.
Relació de fets:
- Visita a St. Andreu de Salardú, molt maca, oberta sempre.
- Veiem Sta. Eulària d’Unha per fora, tornarem
- Veiem St. Feliu de Bagergue (1419 m, el poble més alt de la vall) per fora, fluixeta.
- Ens aturem a Gessa, esglèsia no romànica i tancada, però aparquem devant de casa Forns i ens trobem a la Magda Forns i el Jordi Cros.
- Fem fotos a l’esglesia de St.Joan d’Arties, bàsicament gòtica, avui sala d’exposicions. Tancada, tornarem a la tarda.
- Trobem oberta l’esglèsia de Garòs, estan fent una processó.
- Fem fotos a l’esglesia de St.Joan d’Arties, bàsicament gòtica, avui sala d’exposicions. Tancada, tornarem a la tarda.
- Trobem oberta l’esglèsia de Garòs, estan fent una processó.
- Anem fins a Betrén, acaben d’obrir lèsglèsia de St.Estèue i la visitem.
- Tornem enrrera cap a Tredòs i trobem oberta Sta. Mª de Cap d’Aran pels péls.
- Altre cop cap a Vielha!, ara ens aturem a veure la desastrosa esglèsia de Casarilh, només té una pedra a la torre que val la pena fotografiar.
- Ens aturem a St. Pèir d’Escunhau, tancada. Gaudim de la portada però no de la seva pica baptismal. Aquesta és llàstima no veure-la per dins.
- Comprem alguna cosa de menjar a Vielha i dinem camí de Bossost.
- Arribem a Bossost i entre mig de colles geganteres, aconseguim visitar Era Mair de Diu dera Purificacion, segurament l’esglèsia més maca de la val.
- Arribem a Bossost i entre mig de colles geganteres, aconseguim visitar Era Mair de Diu dera Purificacion, segurament l’esglèsia més maca de la val.
- Tornem cap a Vielha i ens aturem a veure les ruïnes de Sta. Mª de Mijaran.
- I corre de nou cap a Unha, que a les 5 han obert. La visitem i veiem les seves pintures romàniques.
Això és una vista de Salardú des d'Unya.
- Tornem cap a Vielha, ens aturem a visitar St.Joan d’Arties, ara oberta.
- I per fi ens aturem a Vielha per veure St. Miquèu, que no ens agrada gaire.
Només té el crist de Mijaran, la pica baptismal i la portada, similar a la de Betrén, però pitjor conservada.
I abandonem la Val, sortint pel túnel.
Encara arribem a la Vall de Boí a temps de visitar Sta. Mª de Cardet, restaurada fa poc, que tancaba a les 8. L’única amb cripta a la vall.
Pugem fins el Pla de l’ermita a veure St. Quirc de Taüll, tancada però amb una finestra per la que es veu l’interior, però no a l’hora que vem arribar.
Sopem al camping de Taüll, pasegem de nit amb St.Climent il·luminat, Sta. Mª una mica i l’eclipsi de lluna, genial!, i a dormir.
Pel matí de diumenge anem a visitar Sta. Mª de Taüll, restaurada fa poc, visita gratuïta,
i entrem per enèsim cop a St. Climent, amb el misteri de la seva cripta. (*)
I ja està, xino xano tornem cap a casa a dinar, després de 815 Km.
Bon bagatge!, 16 esglèsies visitades i 5 vistes per fora, total 21.
Bon bagatge!, 16 esglèsies visitades i 5 vistes per fora, total 21.
**************************************************************
(*) Respecte a la cripta vam fer la següent pregunta a la gent de la Vall:
- Com és que l'àbsis té exteriorment 3 finestres a la part de baix que no es veuen per dintre?, habia tingut una mena de cripta i l'altar més elevat?, havia hagut una esglèsia anterior a un nivell més baix? Es curiós perquè l'aparell constructiu és totalment diferent exteriorment fins aquestes finestres que la resta. Ens podeu explicar alguna cosa?
I la resposta:
- Pel que fa al dubte que comentàveu sobre l'església de Sant Climent de Taüll, sembla que per construir l'església del primer quart del segle XII es reaprofiten algunes parts d'una església anterior, de mitjans de segle XI. Aquestes parts reaprofitades es poden veure a l'interior de l'edifici al mur nord (la part baixa del mur presenta un tractament de la pedra força irregular) i també, com han apreciat vostès, a la part baixa de l'absis central, pel exterior. Aquesta primitiva església sembla que estava en una cota més baixa. Pel que fa a les tres finestres de la part baixa de l'absis central pertanyien a aquesta església del segle XI, i van ser anul·lades pel interior en el moment de realitzar la decoració pictòrica.
